El Martinet | Comunitat dels Grans
21539
page-template-default,page,page-id-21539,ajax_updown_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-4.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.4,vc_responsive

LA COMUNITAT DELS GRANS

La Comunitat dels Grans acull als nens i les nenes de 9, 10 i 11 anys, a les seves famílies i a les mestres i els mestres que els acompanyem.

 

És una comunitat dinàmica, on és possible conviure amb un gran ventall de possibilitats. Allò elaborat pels mateixos infants pot fer aparèixer nous projectes aportant una variabilitat i riquesa als espais. De sobte, un interès molt gran d’alguns dels infants envers alguna temàtica pot acabar convertint-se en una nova oportunitat per a tots. D’aquesta manera emergeixen modes, que amb la mateixa intensitat que arriben se’n van per deixar lloc a unes altres. De cop i volta apareixen monstres de tota mena al taller de costura, elaboren jocs de cartes de moltes temàtiques diferents o l’espai d’scrapbook s’omple d’una gran varietat de llibres d’artista…

 

En tot això, les relacions prenen molta força. Pels nens i les nenes d’aquestes edats el grup és molt important. Tenen la necessitat de pertànyer com a forma d’identificació. Busquen formes iguals de ser, es creen grups afins amb interessos comuns… S’enriolen molt, juguen, estableixen complicitats i secrets… Dediquen estones llargues a parlar i compartir allò que els interessa, allò que els preocupa, allò en el que estan posats… I de tot això sovint sorgeixen les bogeries col·lectives que de tant en tant sacsegen el fer quotidià, fent emergir la part desenfadada i d’improvisació que aporten a la comunitat una gran vitalitat.

Al mateix temps és possible veure nens i nenes sols investigant sobre algun interès personal o dedicant estones llargues a llegir novel·les, prenent cada vegada més consciència sobre el propi procés d’aprenentatge, iniciant-se en la gestió del seu temps, donat que aquest es mostra amb una certa complexitat a la comunitat pel fet que cada infant pot estar compromès en diferents projectes, propostes, tallers… i amb diferents companys.

 

També en aquestes edats veiem un interès molt gran cap a l’especialització, el saber a fons d’algun tema o saber fer amb profunditat alguna cosa. Pren molt protagonisme el fer artesà, des de la inquietud de dominar les tècniques i aconseguir una gran precisió en allò que fan. Així és possible veure nens i nenes pintant petits detalls sobre pedres; cosint i teixint bosses, bufs, barrets, ninos…; transformant fustes en màscares, vehicles o robots. Sovint una vegada i una altra fins a convertir-se en veritables experts.

 

Sentim que els nens i les nenes de la comunitat necessiten colonitzar l’espai, l’ocupen, busquen ser molt vistos alhora que cerquen espais d’intimitat, movent-se entre l’exhibir-se i la individualitat. Aquest mostrar-se, sovint pren forma d’espectacle: obres de teatre, circ, pel·lícules, concerts, mostres de dansa…

 

Alhora pren molta força l’expansió a nivell físic. Per això busquem espais més enllà de les parets de l’escola que els permetin aquest moviment més ampli.

Anem al Camp dels Militars; sortim amb els patinets i els patins, les bicicletes,…; pugem cims i fem colònies que suposen uns grans reptes personals i al mateix temps grupals.

 

És també la Comunitat dels finals. La idea de tancament és inherent a la comunitat i això es viu amb alguns neguits i incerteses, però també amb molta il·lusió i expectació per allò que esdevindrà. Un tancar que dóna pas a un món nou, a iniciar un nou camí ple de possibilitats.

 

Mestres de la Comunitat dels Grans